Els efectes del canvi climàtic a la Comunitat Valenciana: la sequera més gran en 33 anys després d’un 2023 “extremadament càlid”

El canvi climàtic deixa el seu rastre a la Comunitat Valenciana en forma especialment de calor i falta de pluges. La confirmació d’aquesta setmana ha vingut de la mà de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que ha declarat la situació excepcional per sequera extraordinària en tota la demarcació per tal com l’any hidrològic 2023-2024 ha sigut el més sec dels últims 33 anys.

Però els símptomes són un degoteig incessant i un dels més significatius són les altes temperatures. Així doncs, Aemet (Agència Estatal de Meteorologia), en el seu informe climàtic anual, descrivia que “el 2023 va ser extremadament càlid i extremadament sec a la Comunitat Valenciana”. En xifres, això suposava una temperatura mitjana de 16,84 graus, és 1,3 graus superior a la mitjana climàtica normal, i un 33% menys de precipitacions.

Aquests registres mantenen una tendència, perquè l’any 2022, amb 16,89 graus, va ser l’any més càlid des que hi ha registres i el més sec dels últims 40 anys, des del 1983. Aemet també recordava que, dels deu anys més càlids a la Comunitat Valenciana des del 1950, nou són d’aquest segle i huit estan entre els deu últims (el desé és el 1994).

Encara més, aquest 2024 manté la tendència i els dos primers mesos ho confirmaven amb un gener que ha sigut el més càlid, almenys també des del 1950, amb una temperatura mitjana de 10,8 graus (2,7 graus superior a la de la climatologia de referència) i la precipitació acumulada ha sigut de 20,3 litres per metre quadrat (l/m²), un 53% inferior que la de la mitjana climàtica del període 1991-2020 (43,6 l/m²). I l’ha seguit un febrer pitjor, amb 11,8 graus de mitjana (2,9 graus per damunt de la mitjana) i una precipitació acumulada d’11,9 l/m², que és un 64% inferior.

Sequera

Aquestes altes temperatures per damunt de la mitjana també han anat acompanyades de sequera. Així doncs, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha anat assenyalant els diferents capítols que s’han viscut. Aquest any hidrològic 2023-2024 està sent el més sec dels últims 33 anys, actualment, amb 115 mm de precipitació mitjana acumulada davant dels 216 de la sèrie històrica.

La falta de pluges s’ha traduït en una reducció de les aportacions als rius, un descens dels recursos subterranis i una minva en la capacitat d’emmagatzematge en els embassaments que, que a escala global està en el 52,2%. Aquest nivell se situa per damunt de la mitjana dels últims 10, 20 i 30 anys, no obstant això, ha provocat que alguns sistemes estiguen en un escenari d’emergència per escassetat hídrica.

El primer a entrar en emergència va ser el sistema de Palància-les Valls el mes de desembre passat, seguit del Sénia-Maestrat al febrer i Marina Alta al març; juntament amb aquests, altres han entrat en prealerta, cosa que ha abocat la CHX a declarar la situació excepcional per sequera extraordinària en tota la demarcació a causa de l’absència continuada de precipitacions en gran part de la conca.

Per la seua part, aquesta setmana Aemet també publicava un mapa en què s’arreplegaven les precipitacions acumulades l’any hidrològic, en què s’observa que la Comunitat Valenciana, juntament amb la Regió de Múrcia, s’emporta la pitjor part de la falta de pluges.

Negacionisme de Vox des de València

Malgrat aquestes dades, no tots estan disposats a llegir-ho com una tendència de canvi climàtic. L’últim exemple més flagrant ha sigut el discurs de Vox dins del marc de la Capitalitat Verda Europea que deté València aquest exercici, que ha tornat a negar la màxima.

Va ser de mans de José Gosálbez, l’edil d’extrema dreta que també és regidor responsable de Devesa-Albufera, el principal aiguamoll valencià declarat Parc Natural. Precisament l’Albufera ha protagonitzat una de les imatges més icòniques sobre els efectes de la falta de pluges dels últims mesos que ha vist com ha arribat a canviar de color, presentant una fotografia de satèl·lit més que gràfica.

Els seus arguments: “Per molt que ara ens lamentem per la falta de pluges o per les pluges torrencials, també recurrents en aquesta part d’Espanya, cal recordar la riuada del 1957, i que alguns ho atribuïsquen a l’anomenat canvi climàtic, els registres climàtics ho desmenteixen. I ho desmenteixen perquè demostren que les sequeres a València són una constant. De l’any 1875 al 1879, cinc anys secs. Del 1925 al 1929, quatre anys secs. Del 1952 al 1955, quatre anys secs. Totes curiosament anteriors a aquestes teories que diuen que aquests fenòmens seran cada vegada més nocius i freqüents a causa de l’activitat humana que provoca el calfament global. Una hipòtesi no demostrada que han donat per bona sense examen quasi com un acte de fe els polítics menys rigorosos, com si el clima no estiguera en canvi permanent des del principi del temps”.

Ara, segons la CHX, la sequera que es pateix a la Comunitat Valenciana és la més gran en 33 anys, encara que no se sap si serà prou temps per a trastocar els esquemes de l’extrema dreta del que consideren “normalitat climàtica”.