Segona condemna a l’empresari Enrique Ortiz, la “polla insaciable” de l’urbanisme d’Alacant que finançava el PP

Segona condemna ferma contra Enrique Ortiz, el promotor immobiliari que es va definir com la “polla insaciable” de l’urbanisme de la ciutat d’Alacant. No debades va arribar a ser propietari de gran part del sòl de la ciutat. Després d’haver confessat el finançament il·legal de dues campanyes electorals del PP –va eludir la presó després de reconéixer els fets, demanar perdó i abonar una multa d’1,6 milions d’euros–, el Tribunal Suprem va confirmar dilluns una altra condemna menor a l’empresari en el marc de la causa relativa a una revisió del pla general d’ordenació urbana (PGOU) d’Alacant: una multa de 18.000 euros per delicte de suborn actiu impropi.

El 2021, la secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant ja va rebaixar notablement les penes que sol·licitava la Fiscalia Anticorrupció (10 anys de presó pels presumptes delictes continuats de revelació i aprofitament d’informació privilegiada, suborn, prevaricació, corrupció d’autoritats o funcionaris públics i tràfic d’influències) i va absoldre l’exalcaldessa Sonia Castedo.

Luis Díaz Alperi, primer edil d’Alacant entre el 1995 i el 2008, va ser condemnat a una pena de multa de 6.000 euros, per delicte de suborn impropi, i Ortiz a una pena de multa de 18.000 euros. La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) va acceptar el recurs de l’exalcalde del PP absolent així Díaz Alperi per prescripció. No obstant això, l’alt tribunal va desestimar el recurs de l’empresari i va confirmar la multa.

Els tres –Ortiz, Díaz Alperi i Castedo– formaven un triangle politicoeconòmic basat en l’amistat del promotor immobiliari amb els alcaldes populars. Quan Díaz Alperi va dimitir el 2008, va telefonar a Ortiz abans d’anunciar la seua decisió en roda de premsa i va passar el telèfon a Sonia Castedo, que passava de regidora d’Urbanisme a detindre la vara de comandament (la conversa telefònica va ser intervinguda per la Policia en el marc del cas Brugal).

El trio, no obstant això, procurava que “aquesta amistat no transcendira a l’exterior, encobrint-la en aquestes ocasions com a relació institucional”, segons indica l’apartat de fets provats de la sentència de l’Audiència Provincial d’Alacant.

De fet, l’empresari, a petició de Luis Díaz Alperi, va organitzar un sopar en el seu vaixell al final de juny del 2008 amb uns quants amics, entre els quals Sonia Castedo i “altres regidors de l’Ajuntament d’Alacant”, per a celebrar “un sobreseïment d’un procediment judicial i per a veure el partit de futbol España-Rússia”, afig la decisió.

Dos mesos més tard, a l’agost, un altre empresari (Ricardo Fuster Soler, administrador de Rocafort de Negocios SL) va pagar 36.000 euros per a un viatge de Díaz Alperi a l’illa de Creta amb avió privat, “en atenció” al càrrec polític que detenia (després de la seua dimissió va continuar sent diputat autonòmic del PP) i a la “relació d’amistat” que els unia.

No obstant això, segons la sentència, “no consta” que Enrique Ortiz reembossara a Fuster l’import del preu del viatge“, tal com mantenien les acusacions. Tampoc va resultar acreditat que el promotor immobiliari abonara cap quantitat a Díaz Alperi per l’adquisició de sengles bungalous de les seues dues filles (entre elles Elisa Díaz González, exdiputada autonòmica del PP). Ni el viatge que van fer per Nadal del 2008 i del 2009 Ortiz i Castedo, a més de les famílies respectives, a Andorra. Sonia Castedo va pagar en efectiu la seua part, encara que no consta acreditat que els diners procediren del promotor.

Per contra, el regal d’una jaqueta de la marca Carolina Herrera a Castedo va costar a Enrique Ortiz la seua segona condemna ferma. Va ser en Nadal del 2008 (el mateix del primer viatge al Principat d’Andorra), “amb motiu de les relacions establides entre ell, com a empresari urbanístic i una part de les autoritats locals”, segons els fets provats de la sentència confirmada pel TS.

El recurs de cassació de la defensa d’Ortiz al·legava que va ser condemnat per un delicte de suborn actiu impropi, a pesar que entre el donant i la destinatària de l’obsequi (i entre les famílies de tots dos) “hi havia una estreta i antiga relació d’amistat”. També sostenia que la jaqueta de Carolina Herrera es va lliurar en Nadal, però coincidint amb l’aniversari de Sonia Castedo, el 23 de desembre.

A més, segons la defensa de l’empresari, “no resulta raonable afirmar que la jaqueta (el preu i les característiques de la qual es desconeixen) fora entregada en consideració al càrrec” d’alcaldessa d’Alacant. “Llevat de la marca, es desconeix absolutament tot”, afirmava el recurs en referència al model i el preu de la peça.

No obstant això, el TS recorda que la tècnica de la cassació penal que exerceix l’alt tribunal exigeix el “respecte més absolut” als fets que es declaren provats en la sentència recorreguda, la qual indica que el regal va ser “amb motiu” de les relacions d’Ortiz amb “una part de les autoritats locals”.

Castedo, sobre el regal: “Se n’han passat”

L’empresari al·legava també una pretesa vulneració del dret a la presumpció d’innocència per no estar acreditat el preu de la peça ni l’“ànim de corrompre”. L’alt tribunal, per part seua, argumenta que la seua funció es limita a la constatació d’una prova de càrrec adequada i suficient. També recorda que, en una conversa telefònica entre Ortiz i Castedo, interceptada el 25 de desembre de 2008, l’alcaldessa popular llavors va dir: “Se n’han passat” (en referència al regal).

Així doncs, la Sala Penal del TS considera que el regal “excedeix d’allò socialment admés” i que “es va fer en atenció al càrrec o la funció que ocupava” Sonia Castedo, “perquè ella mateixa reconeix que és un regal excessiu”. “A més, no s’ha acreditat que els regals foren recíprocs, per la qual cosa es considera comés un delicte de suborn impropi”, postil·la la sentència. D’altra banda, “no s’ha acreditat que ni abans ni després de ser alcaldessa, la Sra. Castedo haguera rebut regals del Sr. Ortiz, ni en Nadal ni pel seu aniversari”.

Finalment, el recurs de l’empresari també al·legava una pretesa vulneració del principi acusatori, per haver sigut condemnat com a autor d’un delicte de suborn actiu impropi “tot i que ningú va acusar d’aquesta modalitat delictiva” –Anticorrupció acusava de suborn actiu propi–. No obstant això, el recurs mateix reconeix que l’acusació popular, que exercia Esquerra Unida del País Valencià sota la direcció lletrada de José Luis Romero, va incloure el delicte de suborn actiu impropi.

“No ha mitjançat pèrdua del dret de defensa, quan el recurrent mateix reconeix que l’acusació popular (Esquerra Unida) va incloure el regal en la seua acta d’acusació a manera de contraprestació concreta entregada a l’alcaldessa perquè aquesta afavorira els seus interessos en el procediment de revisió del PGOU al marge de l’interés general”, conclou el TS, que imposa a Enrique Ortiz les costes ocasionades pel seu recurs, en una sentència contra la qual no es pot recórrer de cap manera.